lectures de la missa del diumenge II de pascua 3 abril 2016

DIUMENGE II DE PASQUA

«jo sóc el primer i el darrer»

Lectura dels Fets dels Apòstols

Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobraven la salut.

Ac 5,12-16

Salm Responsorial

R. Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo, perdura eternament el seu amor.

Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor. R

Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor. R

La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor em glorifica.
No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor.
Els càstigs del Senyor han estat severs,
però no m’ha abandonat a la mort. R

La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet, i
els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo. R

Sl 117,1-4.22-27a (R.: 1)

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús.
El dia del Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats.» Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or. En veure’l vaig caure com mort als seus peus.
Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després.»

Ap 1,9-11a.12-13.17-19

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Jn 20,19-31

"Com el Pare m’ha enviat a mi, també Jo us envio a vosaltres"

Una nova descripció de l’Església de Jerusalem presenta els Apòstols obrant molts miracles i els fidels reunits unànimement amb un testimoniatge de fidelitat a l’Evangeli tan clar que ningú no gosava anar amb ells sense un procés de conversió i incorporació eclesial.
L’Apocalipsi, llibre d’esperança, ens anima a resistir fidels davant tot opressor que vulgui allunyar-nos de la fidelitat primordial a Crist.
«El dia del Senyor» indica el Diumenge quan els cristians s’apleguen entorn de l’Eucaristia; el dia propici perquè l’Esperit del Senyor s’apoderi del cristià fent-lo capaç d’escoltar el gran crit que crida a escriure això que veus i enviar-ho a les set Comunitats: per evangelitzar tot el món donant testimoniatge de l’experiència cristiana viscuda.
A l’Evangeli la doble aparició del Ressuscitat als deixebles s’emmarca amb cronologia dominical: el vespre d’aquell mateix diumenge i vuit dies més tard. Als relats evangèlics els encontres amb el Ressuscitat són sempre en diumenge, el primer dia de la setmana, com a dada teològica.
Les portes tancades per por dels jueus sub ratllen la total iniciativa del Ressuscitat que su pera tots els obstacles tant materials (portes tancades) com espirituals (incredulitat inicial).
Es destaca apologèticament que uns atemorits no esdevenen apòstols intrèpids sense l’experiència d’un encontre real amb el Ressuscitat.
Els ensenyà les mans i el costat identificantse amb el Crucificat que estimà fins a l’extrem.
Com el Pare m’ha enviat a mi, també Jo us envio a vosaltres: l’amor del Pare és la font única de la mateixa missió que Jesús rebé del Pare i el cristià rep del seu Senyor. Per això Jesús alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant» que us capacitarà per a l’exercici de la missió con - fiada. Els batejats compartim amb Jesús l’encàrrec de la missió i també l’ajut de la força de l’Es perit.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi